El moviment global dels commons

El moviment global dels commons

Descarrega per llegir en pdf

El dijous 11 d’octubre, dins del Cicle de Xerrades de la Campanya de Col·lectivització d’Aureasocial, Fem-lo Comú!, va tenir lloc la xerrada “El moviment global dels Commons” i el debat “Pensant AureaSocial com un bé comú”.

Enric Duran va obrir la xerrada contextualitzant què és AureaSocial i el per què de la campanya de col·lectivització. Duran va explicar que AureaSocial és un projecte autònom d’iniciativa col·lectivitzada promogut per la Cooperativa Integral Catalana (CIC), i alhora un espai obert i autogestionat, on es desenvolupen diferents projectes socials relacionats, entre d’altres, amb la salut, l’educació, l’habitatge, l’aprenentatge col·lectiu, i en general, amb l’autogestió de les nostres vides. S’organitzen en grups de treball que es relacionen i coordinen per portar endavant les diferents tasques i es prenen les decisions de forma assembleària.

Breument va explicar la història recent de l’immoble on avui s’ubica AureaSocial. A la tardor de 2011, els antics propietaris, davant la impossibilitat de fer front a la hipoteca del local al Banc Popular, van arribar a un acord de llogar l’espai a la CIC per tal que aquesta pogués dur a terme un projecte coherent amb seus ideals, i la CIC va veure que l’immoble tenia grans possibilitats de ser un espai idoni per desenvolupar els seus projectes.commons1

A mitjans de gener el local va ser subhastat sense que sortís comprador i des de llavors un gabinet d’advocats s’ha encarregat d’endarrerir la presa de possessió de l’immoble per part del banc, la qual està prevista per la primavera de 2013. És en aquest context on es planteja la col·lectivització d’AureaSocial, per evitar que se’l quedi el banc i convertir-lo en un bé comú, on es puguin seguir desenvolupant els diferents projectes socials que estan en marxa.

La Cooperativa d’Autofinançament Social en Xarxa(CASX), una altra iniciativa impulsada per la CIC, és l’encarregada de la gestió de la col·lectivització d’AureaSocial a través del Fons de Col·lectivització, un fons d’estalvi destinat a la col·lectivització d’immobles que estiguin al servei de la transformació social. El fons està format per títols de col·lectivització de 100€, per tant, es necessita la participació de moltes persones per arribar a aconseguir una xifra suficient per poder negociar la compra de l’immoble amb el banc.

A continuació, Joan Subirats va parlar de com des de fa un any s’ha anat desenvolupant l’iniciativa de l’Escola dels Commons o dels Comuns a partir de diferents grups de gent interessada en trobar alternatives al binomi estat/mercat.

Subirats va destacar el treball de l’Elinor Olstrom en l’estudi dels béns comuns i va enumerar una sèrie d’àmbits on ja s’estan desenvolupant projectes en el marc dels bens comuns com els commons ambientals, commons digitals (Mayo Fuster-Wikipedia), commons i món de l’empresa, commons i microfinançament (Goteo-crowdfunding-Enric Senabre).

Actualment els membres de l’Escola dels Commons fan sessions d’autoformació i estan en una fase d’exploració i d’aprenentatge a partir del qual aniran assolint objectius com el d’elaborar un Mapa sobre el “moviment dels commons” a partir de les aportacions dels diversos temes que han tractat: formes d’organització, models de producció P2P, economia oberta, democràcia del comú, etc.

Subirats va presentar als altres tres membres de l’Escola dels Comuns que li acompanyaven, per ordre d’intervenció:

Giacomo D’Alisa va parlar del concepte de bens comuns. Partint de la classificació dels bens econòmics segons el règim de propietat i usdefruit i els principis de rivalitat i exclusió, un be comú és aquell que té rivalitat però no exclusivitat. D’Alisa va destacar que l’hora de classificar els bens econòmics es comet l’error de no diferenciar entre la titularitat i la gestió dels bens. Va assenyalar que en el cas dels bens comuns és necessari buidar la propietat a favor del dret d’autogestió. I així, va definir els bens comuns com estructures que connecten la comunitat amb l’entorn i institucions que permeten l’autoorganització.

Wouter Tebbens va parlar dels bens industrials, posant l’èmfasi en la producció industrial via commons, a través del coneixement lliure i les llibertats d’ús, d’estudi, de copiar i de compartir i distribuir, que permet desenvolupar projectes col·laboratius de bens industrials lliures de patents i drets d’autors a baix cost.

Tebens va posar diversos exemples com el projecte Open Source Ecology que ja compta amb 8 prototips, 6 d’ells ja en funcionament, incloent una màquina per fer totxos de terra compactada, un model d’alta productivitat que permet fabricar en un dia els totxos suficients per construir una casa.

Xavier Creus, va parlar de les diferències entre comunitats i corporacions. Segons Creus, una comunitat és un grup de persones que s’apleguen en torn a un recurs comú i una corporació és un grup de persones en torn a un objectiu comú, en el primer cas, hi ha una actitud de conservació, en el segon, una actitud de conquesta, per tant, ambdues actituds són molt diferents. Altres diferències són les aspiracions, una comunitat aspira a contribuir i una corporació a extreure; en les comunitats es parla d’usuaris i en les corporacions de clients; les energies també són diferents, en una comunitat l’energia és emprenedora, però en una corporació no ho és. Va concloure que quan una comunitat agafa energia és imparable.

Acabades les exposicions dels ponents es va obrir un animat i molt interessant debat del que destacarem entre totes les intervencions que:

  1. els bens comuns són uns bens de lliure us però amb condicions, amb unes regles d’ús que crea la pròpia comunitat

  2. l’existència d’un buit legal per protegir els bens comuns

  3. la dispersió d’iniciatives en torn al bens comuns que dificulta replicar-les.

aureasocial.org

http://p2pfoundation.net/Pro_Commons_Cat_Hub

Leave a Comment