Educació Lliure i Comunitària

El sistema  educatiu estatal és el principal aparell d’adoctrinament de la societat. La premissa és que l’educació és una mercaderia més i no un dret humà fonamental. Les institucions no tenen legitimitat per a educar les noves generacions en benefici de un mercat capitalista, enfocat al consum, la competència, la violència i l’individualisme. Obsessionades en deshumanitzar la persona, redueixen l’activitat de l’aprenentatge a la memorització, la repetició, la rutina i la avaluació.

A més de rebel·lar-nos contra el sotmetiment de la infància davant les institucions educatives imperants, hem depracticar el dret a l’aprenentatge continuat al llarg de tota la vida, sense haver d’assumir el pagament del preu queimposen les institucions públiques o privades encarregades del ensenyament.

Compartim el coneixement i aprenem a crear iniciatives autogestionades, per a defensar les potencialitats humanes que el sistema tracta de anihilar.

Iniciatives d’educació lliure

Les escoles lliures i les diverses experiències educatives sorgides en comunitats, centres socioculturals o sovint també d’iniciatives promogudes per les famílies, neixen amb la voluntat d’estimular el creixement integral de la persona i fomentar la seva plena autonomia.

En la base de les pràctiques educatives lliures es troben l’expressió lliure, l’estimulació a través de tots els sentits, l’experimentació i la creació conjunta, fomentant així la llibertat personal i col·lectiva. Les múltiples línies pedagògiques existents mostren la diversitat de matisos en les seves pràctiques. Així, podem trobar el mètode Montessori, la pedagogia llibertària, el mètode intuïtiu de Pestalozzi, l’educació popular… entre moltes altres que poden reinventar-se o aflorar amb la experiència.

Existeixen diverses iniciatives en aquest sentit. Alguns exemples són les Xarxes d’Intercanvis de Catalunya (XIC), que funcionen a Catalunya i a d’altres llocs del món, on les persones participants ofereixen i reben coneixements, potenciant l’intercanvi relacional i la cooperació comunitària. Un altre exemple a Catalunya és la Xarxa d’Educació Lliure (XELL) que acull i relaciona moltes iniciatives i projectes d’educació lliure. A nivell estatal existeixen l’associació Otra Escuela Es Posible, la Asociación Libre Educación o el Colectivo de Educación Libre (CEL) que tracten de vincular a persones i col·lectius que desenvolupen models alternatius a l’educació oficial.

Les necessitats d’investigar, conèixer i aprendre són presents al llarg del cicle vital, per això diversos projectes s’enfoquen a donar l’oportunitat d’accedir al coneixement a totes les persones, sense cap condició més que l’interès en aprendre i el desig de fer créixer la curiositat i la imaginació. Les universitats lliures sorgeixen en aquest context i, a més de proporcionar els continguts, doten a la societat d’eines que faciliten el seu alliberament.

Ens cal trobar la manera de coordinar aquestes iniciatives per a establir de forma sòlida les bases del sistema educatiu que volem.

La protecció legal, un repte per al moviment d’educació lliure

La tasca d’alliberament i ruptura amb el sistema educatiu dominant no és senzilla. A partir dels sis anys d’edat, les alternatives educatives que no estan sota la normativa de les escoles ordinàries, entren en una situació de buit legal, davant el qual habitualment no hi ha resposta governativa, però res no ens assegura que no puguin ser perseguides o controlades. Davant d’això, hi ha diferents estratègies que permetin aflorar aquests riscos legals, defensant els dret per part de les famílies a escollir l’educació de llurs filles i fills. Algunes opcions podrien ser la creació de cooperatives d’educació o el reconeixement legal mitjançant escoles a distància. Un exemple és el cas de Clonlara School o Epysteme, que proporcionen certificacions acadèmiques a les famílies que volen educar llurs fills i filles a casa o en projectes educatius alternatius, de forma distinta a l’escolarització presencial.

En tot cas, la millor defensa que podem tenir és el recolzament mutu i l’autoorganització entre totes les persones que creiem en el dret a la no escolarització per les vies que marca l’estat. Per això fem una crida a fer front de forma coordinada als casos de persecució educativa que es puguin generar.

Cap a un sistema educatiu autogestionat

Oficines d’educació i espais d’aprenentatge col·lectiu

Establir la descripció específica de cada iniciativa seria un primer pas per a catalogar la informació i d’aquesta manerafacilitar l’accés a totes les persones interessades en l’educació lliure. Per a fer possible l’actualització constant de recursos, es proposa la creació d’Oficines d’Educació. Amb l’objectiu de permetre un marc descriptiu comú per als diferents projectes, es dissenyaran formularis on recollir la informació de les particularitats de cada projecte i de cada activitat educativa o pedagògica. Tota la informació recopilada estarà disponible i actualitzada en una pàgina web de fàcil accés.

L’acompanyament personalitzat serà facilitat per persones que a partir de la visió holística del conjunt d’iniciatives, acompanyaran o assessoraran a persones, famílies i col·lectius interessades en participar dels diferents projectes, a partir de vincles de confiança i recolzament, respectant les particularitats i afavorint el desenvolupament de les potencialitats i els interessos personals.

Les oficines d’educació promouran la creació de noves iniciatives, fomentant les sinergies entre persones i col·lectius que comparteixin interessos comuns.

Com a model organitzatiu es podran replicar i construir en qualsevol territori, facilitant així els vincles en l’entorn local i garantint l’autonomia i l’autogestió de cadascuna, comptant sempre amb el recolzament de tota la xarxa de projectes actius.

La xarxa educativa de què parlem la constitueixen ja informalment el conjunt de projectes, escoles lliures, biblioteques socials, universitats lliures i totes les iniciatives que coneixem.

L’aprenentatge autònom i autodidacta s’enriqueix exponencialment si es dóna dins un marc col·lectiu. Per això és important facilitar la creació d’aquests espais d’aprenentatge col·lectiu, oberts i autogestionats, on la utilitat pública pugui expandir-se. Per a facilitar el procés de creixement i creació de nous espais, persones facilitadores complirien la funció d’assumir la dinamització i el contacte entre persones, grups, col·lectius i comunitats que puguin desenvolupar nous projectes.

Com que és previsible que no comptarem amb recursos estatals, i donat que volem mantenir la educació com a dret inalienable, és imprescindible posar en pràctica un nou model d’autogestió comunitària, on tot l’entorn col·labori perquèla sostenibilitat dels espais educatius no depengui solament de les aportacions econòmiques de les famílies, sinó del compromís i recolzament mutu de tots els veïns. El propi professional de l’educació, haurà d’assumir el seu compromís amb un nou model econòmic integral, és a dir, es despendrà progressivament de part de les necessitats materials vinculades a la moneda oficial, i l’intercanvi, les monedes socials i l’economia comunitària s’aniran incorporant a la seva forma de vida.

És la nostra responsabilitat treballar per a construir i desenvolupar de manera conjunta un sistema educatiu lliure, obert i accessible a totes les persones. Aquest és necessari i indispensable per al desenvolupament integral de la societat que volem.

 
 
……………………………………………………………………………
Extret de Rebel·leu-vos! Publicació per l’autogestió https://www.rebelaos.net
Xarxa d’Intercanvis de Coneixements http://www.xic.cat/
Xarxa d’Educació Lliure (XELL): http://www.educaciolliure.org/
Asociación Otra Escuela es posible http://www.otraescuelaesposible.es/
Asociación Libre Educación http://www.educacionlibre.org
Coordinadora catalana pel Reconeixement i la Regulació de l’Educació en Família http://educarenfamilia.org
Clonlara school http://www.clonlara.org/
Xarxa Universitat Lliure http://www.unilliure.org/
P2P University: http://p2pu.org