Primer de Maig

L’1 de maig es el 121er (centèsimo vigèsimoprimer) dia de l’any al calendari gregorià i el 122er en any de traspàs. Quedant 244 dies per finalitzar l’any. Però no és això el primer que hem pensat, ¿oi?

Aquest mateix dia, de l’any 1460, els europeus envaeixen l’illa de Cap Verd; el 1834 s’aboleix l’esclavitud a l’Imperi britànic; i el 1886, a Chicago, comença una vaga general de treballadors per demanar la jornada laboral de vuit hores. Aquesta acció desembocarà en la Revolta d’Haymarket tres dies més tard, el 4 de maig. I a això anem, a la celebració de l’1 de maig com a Dia Internacional dels Treballadors.

La majoria de treballadors saben que l’1 de maig és festiu i se celebra el Dia del Treball, el que potser no és tan conegut és la sagnant història darrera aquesta data i la lluita de les persones gràcies a les quals es gaudeix d’un dia lliure … i d’una jornada laboral de 8 hores.

Per saber els orígens del Dia del Treballador cal remuntar-nos a l’any 1886, als Estats Units. Aleshores, els treballadors havien iniciat una lluita per aconseguir una jornada laboral de 8 hores. La filosofia era: 8 hores per treballar, 8 per dormir i 8 per a la casa.

Fins llavors, l’única limitació que hi havia en alguns Estats era la prohibició de no fer treballar a una persona més de 18 hores seguides sense causa justificada. La multa per fer-ho era de 25 dòlars.

En aquest context, el sindicat amb més força en el moment va decidir que a partir l’1 de maig de 1886 la jornada laboral màxima seria de 8 hores i va amenaçar la patronal amb una gran vaga si no accedien a la seva petició.

Molts treballadors van aconseguir el seu objectiu amb l’amenaça de la vaga. Els que no ho van aconseguir van iniciar la vaga l’1 de maig. A Chicago, els enfrontaments entre els treballadors i la policia van ser particularment sagnants i van durar quatre dies.

A Chicago, on les condicions dels treballadors eren molt pitjor que en altres ciutats del país, les mobilitzacions van seguir els dies 2 i 3 de maig. L’única fàbrica que treballava era la fàbrica de maquinària agrícola McCormik que estava en vaga des del 16 de febrer perquè volien descomptar als obrers una quantitat per a la construcció d’una església. La producció es mantenia a força d’esquirols. El dia 2, la policia havia dissolt violentament una manifestació de més de 50 000 persones i el dia 3 se celebrava una concentració al davant de les seves portes; quan estava a la tribuna l’anarquista August Spies, va sonar la sirena de sortida d’un torn d’esquirols. Els concentrats es van llançar sobre els scabs (grocs) començant una baralla campal. Una companyia de policies, sense avís algun, va procedir a disparar a boca de canó sobre la gent produint 6 morts i diverses desenes de ferits.

Després de tres dies de vaga, el 4 de maig es va convocar una concentració a la plaça de Haymarket. Per a aquest moment, la tensió entre la policia i els treballadors havia arribat a un punt àlgid, després dels violents xocs dels dies anteriors.

Va ser en suport de les protestes que s’havien produït en suport als obrers en vaga, per reivindicar la jornada laboral, quan durant una manifestació pacífica, una persona desconeguda va llançar una bomba, matant a un policia. Les autoritats van responsabilitzar del crim als treballadors i més de 30 persones van ser detingudes per les seves idees radicals. Inicialment set van ser condemnats a mort, encara que finalment tres d’ells van ser condemnats a presó i cinc a la forca. Van ser denominats com els Màrtirs de Chicago, pel moviment obrer.

martires_chicago

L’incident de Chicago, va afectar a molts treballadors i dirigents sindicals; no hi ha un nombre exacte, però van ser milers els acomiadats, detinguts, processats, ferits de bala o torturats per la policia. La majoria eren immigrants: italians, espanyols, alemanys, irlandesos, russos, polonesos i esclaus d’altres països.

En honor a la lluita per la jornada de 8 hores i en record d’aquestes cinc persones, coneguts com ‘els màrtirs de Chicago’, el 1889 es va declarar l’1 de maig el Dia del Treballador per acord del Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional .

Related posts

Leave a Comment