Com transmetem la cultura?

Aquest dijous 22 de maig  dins del cicle de xerrades/debat del Fem-lo Comú d’AureaSocial s’ha abordat la qüestió sobre què podem fer a part del que ja estem fent per transmetre cultura? Perquè no hi ha un medi massiu alternatiu o és cafè amb llet el primer? També, es tractava de veure si es pot fer els mitjans participatius, amb la superació de la unidireccionalitat del mitjà de comunicació o com s’escullen els continguts als mitjans alternatius? Hi han participat  Antonio Narváez, fotògraf de músics i lligat a Ràdio Contrabanda, Víctor Alonso, coordinador d’audiovisuals i col·laborador del temes de cultura del setmanari Directa, i Jordi Oliveras (Indigestió/Nativa).

Víctor Alonso ha recalcat la bidireccionalitat entre periodistes, col·laboradors i lectors, que es posen en contacte amb els redactors de les seccions als quals els proposen temes d’interès setmanalment. Ha destacat tot i que la dinàmica associativa és lenta el fet que el setmanari s’hagi d’imprimir tant sí com no, fa que tot s’acceleri més i que el compromís sigui més fort. Amb el portal web que van engegar fa un any s’han adonat que té més èxit en l’edició en paper i que fins i tot hi ha usuaris d’internet que no coneixen l’edició en paper. Hi ha, doncs, un cert dilema, perquè el creixement del web, per contra, no té un resultat econòmic, tenint en compte que gairebé ningú no rep cap assignació, amb el benentès que l’objectiu es poder professionalitzar la redacció.

Per a Alonso el fet cultural dels moviments socials queda sempre bastant de banda. A la secció els criteris que es fan servir  es basen de primer en els fets que no apareixen en els altres mitjans per manera de generar una agenda mediàtica pròpia; també, els temes que sí que es tracten als mitjans generalistes però que necessiten una altra visió, un altre abordatge.

Narváez, per la seva banda, ha explicat l’experiència de 24 anys de Contrabanda FM,. que no té cap mena d’ingrés extern i que finança amb les quotes dels socis, la majoria dels quals hi col·laboren. Segons ell, Internet també ha produït canvis importants en l’àmbit de la difusió, ja que amb la FM no arribaven a tot arreu, com ara. Ha canviat l’òrbita dels oients i el feedback amb ells a nivell global. De fet, a més, Contrabanda també redifon programes d’altres ràdios lliures de moltes altres emissores lliure a través del podcast.

 

[Fotografies de Ruth Barberan.]

Jordi Oliveras, d’Indigestió/Nativa, ha dit de primer que es tractava d’una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. Diu que volen assumir el rol de la ciutadania activa en l’àmbit cultural. Què passaria si assumíssim rols més protagonistes en la interacció amb els músics. Actualment Nativa es dedica poc a explicar o parlar de música sinó més a reflexionar sobre economia, política, periodisme, etc., o reflexions personals…, i a l’entremig van sortint noms d’artistes. La finalitat és pensar junt sobre la cultura.

Amb la revista virtual, ha comentat Oliveras, ha guanyat molt l’espai de participació. la presència és prou regular, amb publicació setmanal d’articles, una xarxa de col·laboradors àmplia, sis mil entrades mensuals… «Està prou bé, tenint en compte lo friki que és…», ha ironitzat en Jordi. Ha afegit que han aconseguit que els mitjans generalistes preguntin als artistes sobre la seva activitat política, un fet que van començar a irradiar ells i que ara sembla normalitzat (encara que de vegades pot ser massa retòric). Comença a parlar-se, també, de cultura des d’altres àmbits (com el de la producció) que abans semblava que no existien. En aquest sentit Nativa és una mena de mitja de reflexió i no tant un mitjà d’informació/comunicació clàssic. També han obert un espai de reflexió com es podria organitzar la gestió musical de forma cooperativa i més comunitària.

Narvaez ha afegit la lluita amb l’administració perquè volen que se’ls atorgui una llicència fixa, que de moment se’ls nega. Ha aclarit que no són ni il·legals ni pirates. De fet no hi ha legislació en relació amb les ràdios que no tenen finalitat de lucre. Com a molt, són al·legals. Per bé, d’altra banda, que sí que hi ha ràdios pirates (que pirategen senyal però amb finalitat de lucre), les ràdios lliures no ho són. L’emissora, tot i que al principi tenia com a llengua vehicular el català, ha anat canviant en aquest sentit i s’ha obert a altres llengües, «para internacionalizar los contenidos», ha dit Narvaez, que fa disset anys que és a Catalunya.

S’ha parlat, també, de mantenir l’autonomia tècnica pel que fa als mitjans lliures i no haver de caure en mans de dependències nefastes. En Piquete n’ha parlat en relació a la tele.cat o Ràdio Pica, que depenen de persones que no tenen cap afinitat ni amb els mitjans ni amb els moviments socials.

Igualment, s’ha parlat sobre els conceptes de legalitat, al·legalitat i il·legalitat en relació amb els mitjans lliures.

S’ha introduït el tema dels mitjans al medi rural, on les coses canvien i molt, tant a nivell de mitjans locals (que són molt més populars que els grans mitjans<9 com a nivell de música, concerts, etc. Per bé que de vegades són mitjans d’ideologia reaccionària, per contra publiquen tot allò que els arriba. S’ha citat, per exemple, el cas d’El Vallenc, a l’Alt Camp.

El debat ha estat molt viu entre tots els assistents.

2 1 IMG_2817

Related posts

Leave a Comment