Inauguració de l’exposició “Efervescència social a Barcelona, anys 20. 1909-1923”

Efervescència Social – Exposició a Aurea Social – CiC Barcelona from Cooperativa Integral Catalana on Vimeo.

Mira el video de l’exposició a Latele.cat http://latele.cat/la-xerrada/efervescencia-social-exposicio-aurea-social-cic

Inauguració de l’exposició “Efervescència social a Barcelona, anys 20. 1909-1923”

Divendres 25 d’abril a les 19:00 h

L’exposició es basa en el text que presentem, que té com a precedent els fets de la Setmana Tràgica de 1909 i una població barcelonina que es nega a defensar els interessos de l’oligarquia espanyola en la guerra del Marroc, i no accepta que els seus fills morin impunement al nord d’Àfrica.

També, la creació de la Confederació Nacional del Treball, com un instrument dels obrers a nivell estatal per no patir les males interpretacions del govern de Madrid, que va aprofitar els successos de la Setmana Tràgica i acusà Catalunya de separatisme, cosa que no era ben bé la realitat.

La injusta mort per afusellament del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia com a boc expiatori d’una Espanya molt ancestral i oligàrquica.  Una part de la burgesia catalana que va fer grans fortunes durant la Primera Guerra Mundial i no obstant això no va saber ni va voler que els obrers tinguessin l’oportunitat de mitigar la fam, ans al contrari, es va protegir amb bandes de malfactors que aprofitaven qualsevol esdeveniment per provocar i embolicar el teixit social.

Bravo Portillo, El fitxer Lasarte, La llei de fugues, El Baró de Koenning, Arlegui i Anido, el Sometent, el Sindicat Lliure, la policia, l’exèrcit, tot pensat per aixafar aquells qui en principi no eren més que torners, tipògrafs, mecànics fresadors, barbers, serrallers, paletes i d’altres oficis. Sens dubte, massa repressió per a un poble que va haver de defensar-se com va poder, per la dignitat d’una causa més justa.

 

Manel Aisa

Ateneu Enciclopèdic Popular

 

EXPO_ATENEU_ABRIL

 

 

 

 

 

 

La exposición esta basada en el texto que aquí presentamos, que tiene
como precedente los hechos de la Semana Trágica de 1909 y el porque de
una población barcelonesa que se niega a defender los intereses de la
oligarquía española en la guerra de Marruecos, y no acepta que sus hijos
mueran impunemente en el Norte de África.

La creación de la Confederación Nacional del Trabajo, como un
instrumento de los obreros a nivel estatal para no sufrir las malas
interpretaciones del gobierno de Madrid, que aprovechó los sucesos de la
Semana Trágica acusando a Cataluña de separatismo, nada más lejos de la
realidad.

La injusta muerte por fusilamiento del pedagogo Francisco Ferrer i
Guardia como chivo expiatorio de una España muy ancestral y oligárquica.

La burguesía catalana que hizo grandes fortunas durante la Primera
Guerra Mundial y sin embargo no supo ni quiso que los obreros tuvieran
la oportunidad de mitigar el hambre, antes al contrario, se protegió con
bandas de matones que aprovechaban cualquier evento para provocar y
enmarañar el tejido social.

Bravo Portillo, El fichero Lasarte, La ley de fugas, El Barón de
Koenning, Arlegui y Anido, el Somatén, el Sindicato Libre, la policía,
el ejército, todo pensado para aplastar a aquellos que en principio no
eran más que torneros, tipógrafos, mecánicos fresadores, barberos,
cerrajeros, albañiles y otros oficios. Sin duda demasiada represión para
un pueblo que tuvo que defenderse como pudo, por la dignidad de una
causa más justa.

Related posts

Leave a Comment