Nani Moré: «El menjador escolar és un lloc d’aprenentatge»

El passat dijous AureaSocial va acollir una xerrada sobre com es podem impulsar els menjadors ecològics, a càrrec de Nani Moré, sòcia de la CIC i autora d’El Plat o la Vida. Moré també és al grup de treball de menjadors escolars ecològics i de proximitat del Vallès Oriental i del Maresme, gestiona els menjadors ecològics de tres escoles bressol al Maresme i és la presidenta de l’Associació de menjadors ecològics.

Sota el títol «Preus i valors del menú escolar», la conferenciant va fer una comparativa del menú de proximitat i ecològic amb el menú convencional. D’entrada, però, va assenyalar la dificultat que suposa proposar aquest tipus d’alimentació, més respectuosa amb el medi i les necessitats dels infants: gairebé sempre, de les AMPA i es claustres escolars, s’addueixen «problemes» –que no són tal—, especialment pel desconeixement que hi ha.

De fet, quan parlem de menjadors ecològics no parlem de la introducció de pasta integral al menú, per entendre’ns, sinó de tot un sistema equilibrat, de proximitat i de confiança quant als productors.

Segons Moré, «s’ha perdut el sentit comú quant a l’alimentació. Produïm aliments o fabriquem productes? El menjador és una alula més, un lloc d’aprenentatge» i el valor més important és l’alimentari.

Quina dieta és la que més ens convé? La que es basa en la dieta mediterrània: cereals, llegums i verdures/hortalisses, tot moderant el consum de proteïnes animals.

Menú ecològic/Menú convencional

El sector del menú convencional treballa amb qualitats alimentàries i nutritives molt baixes; només s’ofereix arròs, pasta, cigrons i llenties, com si no hi hagués res més. Cal, segons Moré, potenciar els cereals que podem conrear aquí. L’espai dels conreus està ocupat per la teca de la ramaderia. Cal enxarxar-se, en aquest sentit. Deixar de poder tenir productes (perquè no són de temporada) també ens fa ser més agraïts quan hi són.

Les verdures fresques, és clar: més varietat, més riquesa (en contra dels congelats). A més, es pot implicar els infants. Per exemple, en alguna escola els nens desgranen els pèsols que menjaran a l’hora de dinar.

Pel que fa a les proteïnes que aporta la carn del bestiar ecològic, cal reduir-ne el consum, és més saludable i permet augmentar-ne la qualitat. La norma és: producció saludable, consum moderat.

L’alimentació és un negoci. Les cadenes de distribució immensurable. La distribució directa del productor al consumidor és l’ideal o, en tot cas, la distribució ètica (cobrir les despeses i el sou del transportista exclusivament).

Proximitat i temporalitat

L’origen de les hortalisses que es mengen a l’àrea metropolitana de Barcelona (uns 4,5 milions d’habitants) no prové en la seva majoria, segons un estudi fet a Mercabarna l’any 2012, dels territoris catalans, ans al contrari. Posem, per exemple, el cas de la mongeta tendra o del tomàquet, productes que són proveïts tot l’any.

Segons aquest estudi, la mongeta tendra prové en un 22% del Marroc (on es conrea en condiciona laborals lamentables per als treballadors i sense cap mena de normativa quant als agrotòxics), en un 21,5% de França, en un 13,3% de Catalunya i en un 11,8% d’Almeria.

El cas del tomàquet madur és similar:

Almeria: 61,31%
Múrcia: 13,43%
Holanda: 7,08%
Catalunya: 5,01%

En els menjadors ecològics es treballa per temporada i per tant la mongeta i el tomàquet figuren molt poc temps en el menú escolar, ja que els infants fan vacances a finals de juny, just quan aquests productes comencen a ser distribuïts.

De fet, es perd capacitat productiva en el tomàquet català perquè als pagesos ja no els surt a compte conrear-ne.

Pel que fa a les hamburguesses que s’ofereixen en els menús convencionals, Nani Moré va explicar el cas de la pèrdua de biodiversitat en molts llocs del món on s’ha roturat boscos i selva per per conrear soja transgènica que al seu torn servirà, en un 74%, per alimentar les vedelles. En aquest tipus d’hamburgueses hi ha un 24% de soja (i més de 40 ingredients, ja que cal posar-hi moltes coses perquè semblen carn). A l’hamburguesa ecològica hi ha carn i una mica de sal (que fa de conservant).

Els productors ecològics afavoreixen l’economia local, amb aliments que produeixen persones, aliments de proximitat. Cal comptar els valors ambientals de l’alimentació ecològica.

El preu del menú ecològic a les escoles

Amb 5 cèntims més al mes es pot fer un menú ecològic de qualitat. El preu públic que imposa la Generalitat és de 6,20 € (5,63 € sense IVA).

El preu menú és la suma del cost menjar, del cost del personal (cuiners, monitors) i del cost de l’estructura més el benefici.

  Cost del menjar Cost del personal Estructura
Menú convencional

0,82

3,50

1,31

Menú ecològic

1,62

3,50

0,51

Mentre el menú convencional redueix la qualitat per augmentar el benefici, el menú ecològic ajusta els gramatges per a no llençar menjar, forma el personal en tècniques saludables, redueix els guanys i augmenta la qualitat en detriment del cost de l’estructura.

Que tot el que es faci servir per al menú sigui i es quedi al país és també un gran guany per a tots, segons Nani Moré.

També va parlar de les grans empreses que es dediquen als menús escolars, com per exemple Serunion, que cuina 240.000 menús diaris en 1.900 centres. Els concursos públics afavoreixen aquesta mena de monopolis.

+ informació:

Vegeu l’informe sobre el projecte de Menjadors ecològics.

 [Fotos: Carolina Zerpa.]

Related posts

Leave a Comment