La importància de ser gran i la lluita pel canvi

Un instant de la darrera xerrada-debat d'aquest cicle
Un instant de la darrera xerrada-debat d’aquest cicle

[Crònica a partir d’unes notes de Joel Aaram-Mòrist. Fotos de Joel Aaram-Mòrist.]

Aquest passat dijous 25 d’abril, a les 19:00 h, en continuïtat amb el cicle de xerrades-debat de col·lectivització Fem-lo Comú, que es dedicà el mes d’abril a l’activisme i a la gent gran, AureaSocial va acollir en una taula rodona intervenció dels iaioCic , és a dir, la gent gran de la Cooperativa Integral Catalana, i la comissió de gent gran del 15M sota el lema «La importància de ser gran. Lluitem pel canvi!».

Després de la presentació de Diana Alves sobre la col·lectivització d’AureaSocial, en Perot Contacontes va explicar l’oregen de la CiC vinculat a una facècia de l’Àngels sobre els IaioFlautes i la proposta de fer els grup dels IaioCiC.

Durant la xerrada-debat, un representant dels iaioflautes va recordar el desallotjament de la plaça de Catalunya, a Barcelona, amb 136 ferits, testimoniant que va córrer la sang aquell dia i uns 35 camions van carregar objectes i articles de valor, com ordinadors i altres, el que ell considera un robatori. Però ells van decidir quedar-s’hi i demostrar que els veritables desallotjats foren els policies, fins que la situació va degradar massa, durant diverses setmanes.

També, van organitzar 3 autocars, més que cap altra assemblea, per a la trobada de 15-M a la capital espanyola.

De fet, continuen actius, participant ara en els escarnis de la PAH (escraches). També, han donat molt suport a l’Hospital de Sant Pau i, per aquest fet, han recuperat nous companys, tot i que senten que han abandonat la plaça. Per al pròxim dia 6 ens convoquen, a la tarda, a una xocolatada a la mateixa plaça de Catalunya.

Un altre dels companys, Jacinto, ens recorda els abusos de les companyies energètiques i cita Som Energia com a alternativa. Recorda les antigues retallades de sou en la seva experiència, treballant al port de Barcelona, i s’entusiasma davant la convocatòria del 15M, tot manifestant que els ha fet sentir joves de nou i útils.

Per a en Perot Contacontes, «tot el que està passant és un èxit del sistema»: 6 milions d’aturats, 30% de fracàs escolar…, i ironintza: «Els escraches no fan mal a ningú…, tranquils, tranquils que tothom sap que els qui ho fan són uns nazis i uns filoetarres!»

En Perot recordà que a la coooperativa es promou un sistema diferent de fer les coses. Però entenia que també som fruit de la història  i dels sistema mateix. «Malauradament, som només gent gran ara i aquí. I per què? Perque el sistema compartimenta la societat.»

Durant el debat es parlà de les PAH, es pregunten si aixafaran l’Ada Colau, si podran amb ella. Però recorden que són molts. Són milers. I es parla d’un símil amb un elefant. I diuen que mil puces poden ser una tortura per a un elefant…

Perot assenyala que els avisos de perill de lladres, carteristes, als serveis i espais públics, són, en certa manera, un insult a la ciutadania, tractant-nos a totes de gentussa.

Se cita una frase per a la reflexió: un poble que lluita per la felicitat en lloc de la llibertat tendirà a ser sempre esclau.

Servidor, periodista, sóc presentat, no intervinc en el debat, però la reflexió que m’inciten aquestes darreres paraules és: no són en realitat sinònims llibertat i felicitat? No són termes afins?

Jo convidaria a ser ambiciosos en un món ple d’abundància i coneixement científic, tecnològic, social, polític, espiritual…, i, si despertem la consciència –que ens permetria, fora de pressions, ans compartint, cooperant en pro i en la satisfacció de la feina ben feta, la realització personal i el bé comú–, viure en llibertat a tota felicitat.

Related posts

Leave a Comment