De Som Energia al perquè de la crisi energètica

Joan Carol durant la presentació de Som Energia.
Joan Carol durant la presentació de Som Energia.

Joan Carol i Alfred Cano, el passat dijous 9 de maig, parlant de Som Energia, i Daniel Gómez abordant el 16 de maig el perquè de la crisi energètica, han estat els dos darrers conferenciants dins del cicle de xerrades del mes de maig de la campanya de col·lectivització d’AureaSocial Fem-lo Comú, en què es tracta la qüestió energètica sota el títol «De l’addicció al petroli a l’energia lliure».

Som Energia 

Joan Carol explicà els orígens de Som Energia, la cooperativa que comercialitza energia 100% renovable fins als domicilis i que, també, inverteix en energies netes arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol. Per a aquest activista, formar-ne part és una decisió lliure que apel·la a la nostra consciència.

En Joan va explicar el perquè de tot plegat, des dels aspectes globals (peak oil, canvi climàtic, seguretat en el subministrament…) fins als aspectes globals, a través de la democratització i descentralització del model energètic, el treball cooperatiu i i el suport a l’economia local i al desenvolupament rural, o de cooperatives energètiques europees com Ecopower (a Bèlgica, amb 40.000 membres).

El que vol oferir Som Energia ésuna eina activa per als qui volen un canvi en el model energètic i oferir una alternativa de consum responsable, amb la possibilitat de consumir energia verda, sostenible, neta i local, amb promoció de l’eficiència i l’estalvi energètic. Som Energia se centra en la generació i el consum, és a dir, la comercialització d’energia verda i la producció de projectes d’energia verda.

L’Alfredo Cano, soci del grup local de Barcelona, va intervenir per explicar com funciona el mercat elèctric, una mena de màfia de l’oligopoli de cinc empreses que s’apleguen a Unesa. També, va explicar la qüestió del “dèficit de tarifa”, un muntatge de l’època del govern d’Aznar en què els costos de l’energia en comptes de passar-los al mercat lliure es va quedar que ja se’ls pagaria per part de l’Estat, un sistema que ha anat creixent i que cada any comporta un cost elevadíssim als ciutadans. Per a Cano, és important que estiguem informats per evitar de ser manipulats com fins ara, quan es diu, per exemple, que tot el problema dels costos/preus de l’energia provenen de les energies renovables.

El perquè de la crisi energètica

Daniel Gómez durant la seva intervenció.
Daniel Gómez durant la seva intervenció.

Daniel Gómez, per la seva banda, va fer una conferència de divulgació sobre les conseqüències de la crisi energètica per a la societat. Es parla últimament massa de crisi econòmica i es deixa en segon pla la situació crítica en què es troben els recursos naturals.

Pel que fa al futur que volem, hi ha diferents visions en relació a l’ús i abús dels recursos naturals. Algunes més properes a un “retorn” utòpic a la naturalesa i altres a una visió apocalíptica a l’estil Mad Max.

Els informes de l’Agència Internacional de l’Energia, que s’actualitzen cada dos anys, adverteixen de la situació crítica i insostenible de l’ús de recursos i que encara no s’estan realitzant els canvis mínims per allunyar-nos d’aquestes tendències.

La demanda global energètica s’ha vist modificada sectorialment per causa de la crisi.

Una història dels recursos energètics en relació a la població.

L’evolució d’aquests indicadors es va desenvolupar progressivament fins a la Revolució Industrial, quan els paràmetres de consum es disparen. L’ús d’energia per extreure més material (minerals), per construir màquines que generin (i consumeixin) mes energia.

Una història dels recursos energètics en relació al creixement econòmic.

Energia i creixement econòmic van molt lligats. El creixement del PIB és directament proporcional al consum energètic. Si bé en els països de l’OCDE la corba tendeix a estabilitzar-se, creix amb més rapidesa en els països en desenvolupament.

Una història dels recursos energètics en relació a la generació de residus.

A partir de 1950 les corbes de relació entre consum energètic i residus es dispara exponecialment.

Desequilibris.

Hi ha un enorme desequilibri entre el nombre de població i el consum energètic. Els països rics, que són els que més consumeixen i que alhora concentren menor percentatge de població mundial. Uns pocs consumeixen molt per sobre de la mitjana mundial. L’estat de Nova York consumeix el mateix que tota l’Àfrica subsahariana (sense Sud-àfrica).

“Si l’energia és la capacitat de realitzar treball i cada any que passa hi ha menys energia, com pot ser possible un creixement continu?”, es va preguntar Daniel.

Preus del petroli.

Tant en l’escenari de demanda de “polítiques en ús” com en el de “polítiques noves” no s’albira una baixada dels preus. Això es deu en gran mesura al col·lapse d’exportadors tradicionals com Síria, Egipte i el Iemen.

Ara bé, el preu del petroli incideix directament en el preu dels aliments. Tant per al cultiu, el transport i la comercialització d’aliments és necessari l’ús de petroli, per tant les variacions en el preu d’aquest té incidències directament en el preu dels aliments.

Dificultats estructurals per fer el canvi.

Per què sembla tan difícil fer el canvi? Sistemes ineficients que no són capaços de fer front a alts nivells de consum creixent i amb alts percentatges de pèrdues (energia inútil).

Densitat energètica. Tenim una societat acostumada a disposar d’una gran quantitat d’energia en poc volum. Això genera un problema en el sentit que volem que canviï el tipus d’energia però no volem canviar els paradigmes de consum.

Reserves i recursos v/s fluxos.

El concepte de renovabilitat.

El sol i el vent són renovables, però els mòduls fotovoltaics i els generadors no són renovables, ja que estan construïts de metalls rars i tenen una vida de 20 a 25 anys. El problema del canvi és que no es pot continuar amb el creixement econòmic que permetien els combustibles fòssils

Renovables. Distractives o pal·liatives.

Les renovables no contemplen el peak oil, canvi de paradigma del sistema elèctric; el sistema econòmic social no contempla costos eneergeticos. També, té els seus límits; de fet, la cadena de transformació d’hidrogen fa que sigui molt poc eficient i no pot fer la competència ni a unes bateries elèctriques.

Cal anar cap a un model on es consumeixi l’energia el més a prop possible d’on es produeix, amb les mínimes transformacions per evitar pèrdues.

Actualment l’estructura energètica es basa en un 80 per cent en gas, petroli i carbó i si l’hem de canviar tota de cop a renovables també seria en escenaris d’energia i materials i aquesta despesa s’ha de sumar al pressupost

A més de la volabilitat de matèries primeres: matèries agrícoles, metalls, aliments, energia…, l’altre problema és que gastem més energia a produir els combustibles que l’energia que finalment es produeix, el que s’explica amb el retorn energètic, la taxa de retorn energètic, extreure costa energia, transportar energia costa energia, emmagatzemar energia costa energia, utilitzar energia costa energia, després de restar tot això tenim com a resultat l’energia neta disponible…

Cal 1,29 galó de combustible fòssil per produir un galó d’etanol.

Què podem fer?

  • Bioeconomia

“Els mercats són sistemes oberts que existeixen amb relacions interactives i incrustades en el medi ambient global (…). El medi ambient natural no està separat del procés econòmic, i les deixalles i els tòxics ja són a nivells que amenacen l’estabilitat i la sostenibilitat dels ecosistemes. (…) Els límits al creixement de l’economia global en termes biofísics són reals i ineludibles, i la idea que els mercats poden expandir-se perpètuament i consumir més recursos naturals no renovables i escassos es totalment falsa.”  [Robert L. Nadeau, 2006.]

  • Algunes propostes concretes

Iniciatives pràctiques: cooperativisme, agricultura ecològica, monedes locals, etc. (demostrar que es pot viure d’un altre manera i millor). • Intervenció política per disputar-l’hi el poder a les oligarquies. • Combat cultural, per sotmetre a crítica el present, promoure una visió alternativa i consolidar un bloc social capaç d’imposar una alternativa.

  • Viure millor amb menys

No es tracta de tornar a l’Edat Mitjana. Sense la tècnica i la ciència no podrem avançar, però idolatrar tècnica i ciència és un error. Cal reconèixer els límits físics. Imitar a la naturalesa (biomímesi). Reformar el model socioeconòmic de creixement en el consum material.

Baixeu-vos la presentació del perquè de la crisi energètica de Daniel Gómez.

[Text a partir d’unes notes de Xavier Borràs i Paulo Escobar. Fotos de Carolina Zerpa. Vídeos Joel Mòrist i latele.cat]

 

Related posts

Leave a Comment