Maria Lluïsa Longan i el suport solidari

[Notes i vídeo de Joel Aaram-Mòrist. Fotos de Carolina Zerpa.]

Daniel presenta AureaSocial i les seves possibilitats, subratllant l’alineació amb la situació de depravació de l’estat, administració, banca i interessos privats en aquests temps que vivim. Gran part del públic són veïns, majoritàriament de la Sagrada Família, convidant-los a articular-se amb nosaltres, que estem a la seva disposició, amb ganes d’escoltar les seves suggeriments, més, tenint en compte el seu coneixement històric d’aquest entorn de Barcelona.

La seva presentació és tant exitosa que fins i tot genera preguntes entre el public i una dona al sortir – segons testimonis presencials directes que m’ho han fet arribar posteriorment – ja va comprar un títol de col·lectivització.

Elvira la presenta. S’encarrega de gent gran dintre l’Associació de Veïns.

Lluïsa es presenta oberta a les intervencions. Agraeix a AureaSocial haver considerat l’Associació de veïns. Ells la trien a ella com a representant. La gent gran de la seva associació és molt activa. Recorda que fa 20 anys era més jove i per això respecta molt a la gent gran.

Cita Sigfrid Quer, el seu mestre en el món social: “L’únic mèrit que té la gent gran, és no haver-se mort encara” —una gran ironia anglesa, així ho manifesta la senyora Longan.

Se sent orgullosa de la gent que l’envolta. Li agrada escriure en primera persona, perque signa el que escriu. Quan parla, però, li agrada més parlar de nosaltres. No podria fer tot el que es fa a l’associació sense un equip gran i amb potència. Cerca que en ella el grup, hi trobi una companya, estar en família. Quan treballa amb la col·laboració de voluntàries, diu que li agrada donar tot el protagonisme a la persona que ajuda.

Accions dutes a terme:

  • Repartiment d’aliments solidaris a gent del barri.
  • Xarxa de moviment social, amb les tres parròquies, Sagrada Família, Sant Ignasi de Loyola i l’església dels Evangelistes.

Entre aquestes 4 entitats es reparteix menjar a 1.400 persones en el barri.

També, fan captes solidàries en relació al menjar, en 2 o 3 ocasions anuals, entre els comerciants. Poc abans de Nadal, munten al mercat, en una parada ja adjudicada sempre, una altra capta. Ho reparteixen equitativament.

Estan cercant aconseguir un menjador social en aquest barri.

Especialment perquè en alguns cassos, per no pagament del rebut del gas, la gent no pot cuinar i necessiten menjar condimentat.

Altres activitats:

– Gimnàstica, Maneniment.

– Part cultural molt important:

· Tertúlia mensual, tertúlia cultural. La propera serà sobre l’exili.

– La darrera van parlar d’àries de Verdi.

– Anuncia que també algun dia parlaran de Wagner.

– Història de la història.

Parlen de cristianisme i religió, convidant diferents confessions:

– Esglèsia catòlica, evangelista i islam, sense cap problema. Consideren que la ignorància és el mal perquè no s’integrin col·lectius socials. Així doncs, fomenten l’aproximació i el coneixement mutu.

Van crear una escola d’alfabetització, que s’ha convertit en escola d’adults. Classes que comenten amb visites in-situ, barrejant cultura i servei a les persones.

Recullen joguines de cara a la campanya de Reis, que es distribueixen a molts centres hospitalaris com l’Area Maternal de la Vall d’Hebron fins a moltes altres fundacions hostpitalaries, caritatives – en una llista que diu “que no acabariem mai”…

Preferiblement joguines noves. En casos d’usades i en mal estat, consultaven si li donarien al seu nét i els enviaven – amb cert nervi i gràcia – a la botiga del barri afegint: – Si per un euro compraràs una llibreteta nova…!

Han recollit més de 20.000 signatures per no tancar l’Hospital 2 de Maig, Diu que van crear una mena de cooperativa a partir de l’impuls de la ciutadania per oposar-se a tancar quelcom tant emblemàtic i necessari. En diàlegs amb representants de l’Ajuntament li van confirmar que no tancarien.

Ella representa a l’associació de veïns dintre el consell de salut de veïns de l’Eixample i allà pot rondinar i posicionar-se, reclamar… També al consell de seguretat, i s’ofereix a AureaSocial pel que pugui preocupar-nos. Ells de primera mà poden transmetre info i estalviar-nos passos a nosaltres i a tothom com a veïns.

Recorda la forta tasca dels voluntaris, recollint fitxes, organitzant, per bé que ella presenti els actes o fa algun parlament, els fa pujar a l’escenari i ella es posa al darrere, considerant que qui  “dirigeix” o “organitza” mínimament està en realitat al darrere dels seus voluntaris, del voluntariat que recolza les accions.

Activitat dintre la festa major: la desfilada de roba solidària de gent gran amb roba de fons d’armari, s’atreveixen a fer de Judith Mascó i ho fan millor, no es posen talons tant alts com ella per caminar amb més gràcia i tenen més farciment per omplir els vestits, per això els cauen també millor. En aquesta activitat, cobren i recapten diners, només en aquesta en tot l’any. Aquests diners es destinen a aliments bàsics o els donen equitativament (uns 200€/any) poden ajudar a pagar necessitats, com una factura de gas, etc…

Es manifesta tipa d’anar a congressos de gent gran. Es fan cada 4 anys. Ella porta 25 anys a l’associació. Diu, doncs, que en aquestes dues dècades a l’associació encara hi ha coses que no s’han tocat.

Vol parlar a nivell cultural, en quelcom que uneix el saber i les persones:

La màxima de la Maria Lluïsa: ajudar sense esperar res a canvi i oblidar-nos dels anys.

Ajuden a persones no censades dintre les llistes de necessitats. Elles investiguen i saben de persones que passen problemes, però per vergonya, timidesa…, no volen demanar i les ajuden discretament.

Cuiden persones soles i hi mantenen contacte amb veïns grans, que no surten de casa…

Fa 12 anys, que demanen una residència.

Només en fa 2 que es va desnonar uns veïns en un espai (expropiació), aconseguint-los espai i indemnització – per part de l’administració – en un lloc on hi havia pisos ocupats (diu ella, volent dir habitats, però utilitza la parula ocupats, d’una manera prou suggerent) per gent gran, cercant, potser l’espai de residència en el solar que va quedar en aquell espai un cop enderrocat, però ara està aturat, potser per pressupostos o el que sigui, però no estan treballant, tot i que ja hi ha el terreny a punt, per aquesta tan esperada residència.

Sortides culturals, una cada 2 mesos.

Quan tornen a casa, li parlen admirades de la bellesa i coses que han contemplat. Diuen que han trencat l’estereotip de la gent gran que corre titllant-los de sortir per menjar i per ballar només. Considera molt important trencar estereotips i clixés.

Tanca l’acte recordant que ells són la gent gran de la sagrada Família, que van pel camí de la cultura, volent un país millor per als nostres descendents.

I recorda el nom dels voluntaris: Gent Gran – Associació de Veïns de La Sagrada Família. Gent Gran a seques.

__________________________

Un senyor els pregunta pel 15-M.

Ella, utilitzant la paraula MOGUDA, recorda que algunes persones de la seva associació en formaven part, a la Plaça Gaudí i a l’Avinguda Gaudí, assamblees que s’han anat diluint.

Si li pregunten que en pensa l’associació no sabria que dir, però personalment està d’acord amb qualsevol reivindicació. Tot i que es pregunta on els ha dut.

En el diàleg amb el cavaller del públic, ell recorda que segueixen reunint-se a la pregunta al buit que llença ella, de com ha acabat la cosa, perquè no els arriba res. Les persones de l’entitat que estaven lligades amb aquestes accions, considera que s’han diluit, s’han dispersat.

Recorden la lluita de l’Ave la secretaria de l’associació (torna a apuntar, tal com ho ha fet  prou al llarg de la xerrada) recorda que la gent gran ha col·laborat sovint i molt com a voluntaris per aconseguir signatures de la ILP…

Lluïsa ens recorda que Serveis Socials està al mig de tot, tot i que ella despatxa amb el d’Urbanisme. Considera que seria interessant, dur a Aurea al d’Urbanisme, amb bona compatibilitat horaria amb els dijous a les 7 de la tarda.

– Pregunta un senyor sobre el tema de les PENSIONS i els retalls en aquestes.

I de les preferents, contesta ella. I si, recullen signatures, reivindiquen i des de l’associació amb la FAVB (as. veins barcelona…!?)

Ells, sempre d’acord amb la FAVB, van a manis i on calgui, des de les directrius d’aquests, segons les seves directrius o d’acord amb aquests… – presnentant-se com a Gent Gran – associació veïns SF.

Amenaça que si els retallessin massa les pensions, com a àvies i mares, pensions que serveixen per ajudar a les seves families en un moment de tanta precarietat, sortirien al carrer sense que les empenyèssin i a quadrar-se amb la situació. Ja no tant per elles mateixes, sino que aquests diners ara es tornen imprescindibles per al suport familiar.

No vol admiradors, vol amics. Si mai ha d’abandonar aquesta vida, vol deixar una colla d’amics, no vol que quedin admiradors, sino amics.

Així s’acomiada de nosaltres i li regalem la nostra complicitat amb un aplaudiment i somriures d’amistat.

Related posts

Leave a Comment