L’experiència dels iaioflautes

IMG_0653
Lluís i Àngels han explicat la seva experiència amb els iaioflautes.

[Fotografíes de Carolina Zerpa; crònica de Xavier Borràs.]

Aquest dijous, 4 d’abril, s’ha encetat el cicle de xerrades «Activisme i gent gran», dins del cicle de Fem-lo Comú, la campanya de col·lectivització d’AureaSocial, projecte autònom de la Cooperativa Integral Catalana (CIC). La xerrada-debat inaugural ha anat a càrrec dels iaioflautes, que ens han volgut explicar la seva experiència. Després de la presentació que ha fet Àngels de l’espai d’AureaSocial i del procés de col·lectivització empès per la CIC, en Perot (del grup dels iaioCIC) ha presentat els representants del col·lectius dels iaioflautes, que són al carrer «per preservar els drets pels quals van lluitar».

L’Àngels i en Lluís, en nom dels iaioflautes, han dit que el que volen és conscienciar la gent gran sobre la seva responsabilitat des dels diversos àmbits en què es mouen. En Lluís creu que des del 15M algunes coses han canviat, si més no pel que fa a aquest creixement de la consciència social.

Àngels ha explicat que els iaioflautes són un moviment de caràcter social no lligat a cap partit polític però no pas apolítics. Els uneix el malestar per la deriva que ha pres la crisi i el desmantellament d’allò que es va aconseguir en els anys seixanta i setanta. Les cotes de benestar haurien de ser, segons ells, els d’Islàndia, no els de Grècia. Tenen voluntat de confluència amb tothom qui comparteix la seva actitud de lluita. Creuen, també, que la crisi és una estafa i que l’alternativa és que la paguin els rics, perquè la socialització de les pèrdues no comporta el repartiment dels beneficis. No estan d’acord que es faci creure que les retallades són l’única sortida.

Lluís ha afirmat que des que es va integrar al grup viu més content i pren menys píndoles. «No em deprimeixo perquè no puc», ha dit sorneguer.

Recordem, ara i aquí, una semblança que va fer Enric Serra sobre els iaioflautes:

«El iaioflauta és l’entranyable jubilat inconformista disposat a l’acció per demostrar que la lluita i la indignació no són patrimoni dels joves. El iaioflauta no fa servir les boles de petanca a la pista, sinó que les llança contra els aparadors de la societat capitalista; el iaioflauta protesta contra els banquers i, utòpic i inconformista, no sap què és el banc del si no fos; el iaioflauta s’emporta els néts que li han confiat en canguratge a perillosíssimes activitats d’acció directa; el iaioflauta ocupa ambulatoris (per si de cas) contra les retallades i envaeix autobusos per protestar sobre rodes per l’augment de les tarifes del transport públic. Un iaioflauta no és ben bé un perroflauta. El iaioflauta sol tenir un gos ben alimentat que, donat el cas, tindria forces per mossegar per la causa; el iaioflauta no es fa rastes perquè, ai, té la closca esclarissada. I alguns iaioflautes saben tocar, de debò, la flauta.»

Lluís ha fet riure l’audiència amb algunes altres anècdotes i facècies sobre les experiències viscudes amb el col·lectiu, que va creixent de mica en mica, però no ha deixat de transmetre la necessitat d’unió davant dels adversaris del poble o la necessitat de modificar la Constitución.

Related posts

Leave a Comment