Taula rodona sobre habitatge amb la CIC

IMG_0630
Sergi, Berta, Piquete i Max, durant la taula rodona sobre les inciiatives d’habitatge de la CIC.

[Fotos de Carolina Zerpa, crònica de Xavier Borràs.]

Com a tancament del cicle de col·lectivització d’AureaSocial dedicat a l’habitatge, aquest dimecres s’han presentat algunes de les iniciatives d’Habitatge impulsades per la Cooperativa Integral Catalana (CIC), com les de la colònia ecoindustrial del postcapitalisme de Ca La Fou (Vallbona d’Anoia), Roig 21 (al Raval de Barcelona), el CIRI o l’habitatge social.

Gorka Pinillos ha explicat el repte de Fem-lo comú, és a dir el de la col·lectivització d’AureaSocial i de tot el que es fa en aquest espai en relació a la salut, l’educació i l’autogestió i la primera fase de l’hort comunitari –que abastirà la cuina i els àpats comunitaris diaris. Igualment, pel que fa a l’habitatge, Gorka ha parlat d’un primer punt d’inflexió en relació a això en les jornades que es van fer a Lleida el desembre de 2011. D’allà va sorgir la dinàmica de treball quant a l’habitatge fins ara, ja que es on es va definir l’Oficina d’habitatge amb la idea que fos una eina de coordinació i dinamització, a més d’un espai físic.

S’entén que l’Oficina inclou totes les polítiques que s’impulsen des de la CIC, siguin legals, al·legals o il·legals, però amb una legitimitat social i humana per la necessitat d’accedir a un habitatge. S’han generat eines de suport vinculades a l’ocupació, experiències de cessió d’immobles, masoveries, lloguers barats, compres cooperatives col·lectives per sota dels preus del mercat, el mateix cas d’AureaSocial…, tot de dinàmiques diverses que també es relacionen amb la diversitats de les persones que conformen la societat.

Precisament, les pròximes Jornades Assembleàries de la CIC, que se celebraran del 12 al 14 d’abril a Vilafranca del Penedès, tractara, com a tema monogràfic, el de l’habitatge.

L’experiència de Roig 21, un cas de cessió posterior a un possible embargament bancari; la de Ca La Fou, amb trenta/quaranta persones treballant-hi dur; la del CIRI, que es mou entorn la rehabilitació professional que facilita que es pugui viure en els habitatges; la pròpia experiència de l’habitatge social, especialment pel que fa a l’assessorament hipotecari –que ha facilitat en Joan Piquete el darrer any i mig–, o la de la Berta l’Oficina d’habitatge, cercant espais per generar projectes, gent que cerca espais, etc…, tot plegat ha estat motiu d’aquesta taula rodona que ha presentat Gorka.

Habitatge social

En Joan ha explicat que habitatge social és una eina de defensa i informació en relació a desnonaments, hipoteques, diferències entre propietaris i llogaters…, una tasca d’acompanyament i assessorament (una barreja de treballador social, psicòleg i advocat), d’escoltar i donar la mà. Ara, a més, es compta amb el suport de l’assessorament jurídic. En el tema dels desnonaments, la primera experiència va ser l’encreuament de lloguers (com ha estat el cas de Roig 21), que va arribar a produir una sentència que reconeixia la tasca de la Cooperativa pel que fa a la defensa del dret a l’habitatge. Tot això afavoreix que la gent pugui empoderar-se en situacions com aquesta a través del suport col·lectiu. De fet, la CIC lloga al desnonat, el qual fa una cessió d’ús a un llogater. I això és legal. També s’ha donat més ànims a la gent i el sentit de suport col·lectiu davant la desesperació.

En Piquete també ha comentat la creació a llarga termini d’un parc social d’habitatge social, per manera de generar una forma de viure en comú, una possibilitat de viure en col·lectiu d’una forma diferent per a la gent que ho vulgui.

Oficina d’habitatge

Berta ha comentat que a l’Oficina es treballa en la perspectiva d’obrir més camins des de la facilitació per a aquells que volen tirar endavant projectes. Hi ha hagut de tot: des d’impulsar la masoveria rural/urbana en llocs com Barcelona, com connectar propietaris amb possibles llogaters, ocupants, etc., a través d’eines com formularis que han servit per crear una base de dades útil, i, encara, a partir del treball més puntual es tracta d’obrir noves vies i reflexionar sobre el que millor pot funcionar, a banda de l’anàlisi de la realitat.

La CIRI

Sergi Fàbregas ha parlat de la Cooperativa d’instal·lacions i rehabilitacions integrals (CIRI) com una necessitat tant de nous projectes com de les cases pròpies dels cooperativistes per manera de mantenir-les en bon estat. Un dels puntals de la CIRI és en Txema, que coordina amb el Sergi el fet de cobrir el servei d’anar a un lloc per arreglar-lo, però també impulsant la formació o la recuperació d’oficis que es perden o que estan minvant per causa de les grans multinacionals, com, per exemple l’Ikea.

Al principi es va pensar que els ingressos per la feina havien de ser col·lectius, però per a molta gent això és complicat, i ara s’està en fase de veure com es treballa en equip i fer els passos, de mica a en mica, cap a l’economia col·lectiva i el suport mutu. La idea també és sortir de l’especialització, tan habitual en el capitalisme, per manera que si surt una feina de paleta potser el pintor que potseer en aquell moment no té feina pugui aprendre a fer de manobre, etc. Tabé es dóna valor a anar amb gent jove a les obres perquè pugui aprendre l’ofici. Sergi ha comentat, igualment, que s’ha començat a assessorar per a l’autosuficiència dels projectes per manera que tothom pugui aprendre.

Ca La Fou 

L’Eloi ha explicat, precisament, que el CIRI ha fet una instal·lació elèctrica a la colònia. La que es defineix com colònia ecoindustrial postcapitalista, a Vallbona d’Anoia, s’està enfocant cap a la tecnologia i fabricació industrial per a l’autosuficiència. Es va començar ara farà tres anys trobant la finca al riu Anoia (una antiga colònia tèxtil) i a posteriori el projecte polític. Es van firmar unes arres amb la propietat, va començar a passar gent pel lloc (unes tres-centes persones) i unes quinze van decidir tirar endavant. Es va pactar un lloguer amb opció de compra a 10 anys.

El projecte, a més d’habitatge, també és una comunitat, a mig camí de l’ecoaldea. La gent que accedeix al dret d’us de l’habitatge ho fa a través d’una cooperativa, una fórmula que ja fa anys que existeix, que s’usa poc, però que és molt vàlida.  A la finca hi ha ara mateix 27 habitatges, dels quals 24 ja estan assignats i hi ha a l’entorn de 35 persones vivint-hi. El projecte també inclou la possibilitat que hi hagi gent vivint en altres espais que no hagin de pagar aquest dret d’ús.

Roig 21

Max ha explicat el projecte de Roig 21, al Raval, que va nèixer el març de l’any passat. L’edifici estava a punt de sortir de subhasta per causa d’un embargament bancar, però el propietari va preferi un contracte de lloguer amb la CIC. Tres setmanes més tard la propietat tornava al banc, però van veure que ja estava ocupat a través de contractes legals de cessió d’ús a nous llogaters, a un preu de 150 euros cada habitatge (n’hi ha 8 de 35/45 metres quadrats).

El mes d’octubre, la jutge va resoldre que els lloguers eren perfectament vàlids, perquè s’havien presentat en totes les instàncies, i que l’argument que no eren preus de mercat no és vàlid perquè Masos pel Decreixement té en els seus estatuts la cessió d’ús i el lloguer social. La resolució judicial reafirma per una banda el que ja es plantejava a Rebel·leu-vos pel que fa a l’encreuament de lloguers i alhora tallant la possibilitat de recursos.

Related posts

Leave a Comment