Inici

L’ULTIM

El Temps de les Cireres

El Temps de les Cireres es una antiga cançó d’amor que es va convertir en l’himne de la Comuna de Paris 1871. El temps de les cireres es una bona al·legoria de l’eterna renaixença de la vida i de les idees, de l’esperança. Els temps revolucionaris poden esser intensos i breus i encara que en aparença han estat vençuts, sempre tornara a donar-se una altra nova oportunitat a l’historia.

En aquest documental s’aborda una etapa de l’historia d’aquest país, que no per molt tractada no deixa d’esser una desconeguda, la anomenada «Transició» i especialment en el que fa referència a l’òptica llibertària que es la aquí es tracta. Pretén posar llum precisament sobre un dels actors socials

d’aquesta època : el moviment llibertari,preguntant-se per les condicions del seu auge en aquests anys i el per què de la seva caiguda.

Desprès d’un negre túnel de 39 anys, esquerranes de totes les edats i condicions es varen organitzar

per sortir de nou a la vida pública. Entre totes aquestes, aflorant amb molta força , revistes,ateneus i

diversos grups, apareixen per arreu. També la CNT.

L’Anarcosindicalisme es reconstrueix amb veteranes que tornen de l’exili i amb joves que recullen les idees del maig francès. La generositat política de totes les persones implicades va obtenir mobilitzacions massives com els mítings de Sant Sebastià de los Reyes a Madrid o a Montjuich a Barcelona a març i juliol de 1977 respectivament, encara que el punt àlgid va estar a les Jornades Llibertàries a l’estiu del 77 on es parlava d’una assistència de prop de mig milió de persones.

Acudeixen persones vinculades a totes les corrents transformadores de l’època : la contracultura,l’ecologisme,el feminisme,el sindicalisme,tots aquests grups cercaven vertebrar un moviment global de transformació social en torn a unes sigles històriques : la CNT, però aquesta

confluència no es va donar i ens preguntem per les seves raons…